Aprofitant la via daurada de l’accés obert i pagar per publicar, algunes revistes i editorials han vist l’oportunitat d’aconseguir els diners de les taxes, oferint una qualitat editorial baixa o nul·la (obviant els processos de revisió, per exemple).
Hi ha molts fraus editorials, però en l’àrea de Salut són especialment nombroses les revistes i editorials anomenades “depredadores” i les revistes “segrestades”.
En el primer cas parlem de revistes amb aparença normal, però que funcionen de forma fraudulenta, bé per la manca de processos de revisió, per la suplantació d’identitat als comitès editorials, etc., etc. Es tracta d’una casuística molt ampla, amb l’objectiu final de quedar-se amb els diners abonats pels autors en concepte de taxa APC, sense complir amb el compromís editorial acordat.
En el cas de les revistes segrestades, parlem d’un frau del tipus web spoofing, on un usuari no autoritzat suplanta la web d’altre per tal d’obtenir dades o, en aquest cas, el pagament de les taxes per publicar. S’han arribat a segrestar webs de revistes de Salut molt importants com JAMA o l’espanyola Emergencias (Dadkhah M, Borchardt G, 2016).
CÓM EVITAR-LOS
Podem detectar si la revista pot ser dubtosa mitjançant els següents senyals:
Equip editorial
- Mails no oficials (com, yahoo.com…)
- Afiliacions dels editors poc clares (per exemple, fent servir només el nom del país)
- Alguns editors provenen de països amb un nombre baix d’editors
- En el contacte de la revista hi ha sols un formulari, no apareix un correu, una direcció física o un telèfon
Procés de publicació i revisió
- Molt ràpids: algunes revistes proposen revisar els articles en una setmana o inclús menys
- Política de revisió poc clara.
Comunicació
- La direcció completa dels editors no està disponible
- Els títols de les revistes solen començar amb “European Journal of…” o “American Journal of…”
- Mètriques inventades: “Global Impact Factor”, “Universal Impact Factor” o bé fan referència al ISI (Indian Science Indexing)
- Utilitzen el SPAM per tal d’arribar als autors
El cas de les revistes segrestades és més complicat de detectar, ates que l’aparença de la web és en tot igual a l’oficial. S’ha de dubtar si l’adreça URL canvia sense avís, o desapareix de sobte: les revistes segrestades no solen romandre més d’uns quants mesos a la web fraudulenta.
COM PREVENIR-LOS
- Treballar amb revistes presentes a la Web of Science o Medline
- Comprovar les llistes negres de Beall o “Stop Predatory Journal”
- Fer servir l’eina Think Check Submit per a completar el procés d’enviar un article a una revista
FRAUS EDITORIALS EN SALUT
En aquesta taula trobareu una recopilació de revistes de l’àrea de Salut amb pràctiques editorials dubtoses o directament fraudulentes documentades. (*)
L’eina permet comprovar la presència o no de la revista en les principals bases de dades i recursos que garanteixen la qualitat i transparència de la publicació:
[dciframe]https://airtable.com/embed/shrrVPFpjf9oMLzdz?backgroundColor=green,100%,533,0,auto,background: transparent; border: 1px solid #ccc;[/dciframe]
(*) Revistes seleccionades de:
